Harmony Clean Flat Responsive WordPress Blog Theme

Primera campana

10:11:00 Concurs de relats 0 Comments Category : ,

...Avui no he anat a l’insti. He viscut un dia molt intens i ple d’emocions, tant que el recordaré sempre...

Em dic Paula Garcia, tinc 13 anys i visc amb els meus pares i el meu germà Marc de 8 anys. Ara vivim al carrer Ample del meu poble. Un poble on, com diu el meu avi que viu sol dues cases més amunt: - "terra pobra, vida aspra ".

Però, per mi, és una terra dolça i té de tot: piscina municipal (només a l’estiu tampoc us flipeu), camp de futbol, pistes de tennis, pavelló, biblioteca, escola de música, castellers i molta vida associativa. Jugo bé a futbol, sóc traçuda amb les dues cames i corro molt. Fa uns tres anys, l’equip de la capital de comarca em volia fitxar, però el meu pare em va dir que no em podia portar amb cotxe als entrenaments ni als partits. Ara jugo a l’equip del poble amb el meu amic Amed.

Saps? A casa meva, abans érem rics, el papa tenia una empresa de construcció que feia cases i pisos. L’havia heretat d’un tiet. Tenia molts treballadors i ens vam fer un xalet amb piscina i un jardí immens ple de palmeres. La casa era en una urbanització vigilada per un munt de càmeres. Una empresa de seguretat rondava tot el dia amb cotxe. A dins d’aquest cotxe, sempre hi veia dos homes musculosos, lletjos i tatuats fins al coll.

La meva mama treballava amb el papa al despatx del xalet; era arquitecte tècnic i també li feia de secretària, en deien –“ portar els números”. Es van conèixer prenent mides en una obra, els hi explicaven als amics i coneguts. A la casa gran, venien "amics" dels pares i sempre es discutien per diners, i els seus fills em xulejaven perquè no era tan rica com ells: jo no tenia quad, ni poni ni minyona.

Aleshores va arribar la gran crisi de la construcció i els va enganxar de ple amb moltes obres a punt d’acabar, van tancar l’empresa i els bancs s’ho van quedar tot. Tot i així, com que el meu pare és bona persona, molt bona persona, en comptes de fugir, va voler pagar a tothom i es va arruïnar.
Un dia, mentre érem a l’escola, van venir uns senyors i ens van canviar el pany del xalet. Avui he après que en diuen ”alzamiento de bienes”. Llavors ens vam instal·lar a casa de la tieta durant un any, fins que el meu pare va trobar feina en una fàbrica on fan esquís. Tot i això, no ens podem permetre anar a esquiar. Però ara no crida tant i viu més tranquil que abans. El papa és bona persona i ningú parla malament d’ell i n’estic orgullosa. La mama, com que no trobava feina d’arquitecte, va estudiar geriatria i ara cuida a gent gran. Quan arriba a casa, ens explica anècdotes dels avis. Són prou divertides.

El meu barri actual és molt guai; són cases velles unes al costat de l’altre, i hi viu gent molt diversa; gent gran, marroquins, oKupes, l'alcaldessa, la mestra i molts amics. Hi ha pisos nous i petitons, en un dels quals hi vivim la meva família i jo.

Justament, aquests pisos els havia fet el meu pare; són els que es va quedar el banc, i ara ens en lloga un; ens el lloga barat “ -segons el preu del mercat”-, puntualitza el meu pare. Des de fa uns mesos els pares, quan acabem de sopar, van a reunions a l’Ateneu; són de gent que també ha perdut la casa i s’ajuden entre ells.

Al replà , hi viu el meu amic Amed; el seu pare fa mesos que no treballa perquè està malalt, i la seva mare, la Fàtima, cuida els seus germanets petits i el meu germà Marc, que sembla que visqui allí i no tingui casa!

Avui, ha vingut la policia, molta policia; els volien fer fora de casa i canviar-los el pany. Però l'Amed i els seus pares tenen molts amics. Molt d’hora al matí, el meu pare estava a l' entrada de casa parlant en castellà amb un senyor encorbatat que deia no sé què de les lleis.

...Avui, l’Amed i jo, no hem anat a l’insti. Hem fet campana. Avui, ha estat un dia molt intens. Avui, he viscut una preciosa i tendra abraçada que no oblidaré mai. Avui, a l'amic Amed, no l'han pogut fer fora de casa, perquè té, tenim, molts amics...

3r Premi Categoria General
Autor: Jaume Pelfort Estrada

RELATED POSTS

0 comentaris