Harmony Clean Flat Responsive WordPress Blog Theme

Mare

11:54:00 Concurs de relats 0 Comments Category : ,


Ahir, quan vaig tornar de l’escola, vaig trobar, per fi, un amagatall. El vaig descobrir mentre la mare treia de l’armari de sota l’aigüera la meva capça de galetes preferida que hi tenia amagada:

- Avui que és el teu aniversari, rei, farem un berenar especial –em va dir en beu baixa i picant-me l’ullet.

Se’m va asseure al meu costat, em pentinava suaument amb els seus dits càlids mentre jo devorava una galeta rera l’altre; ella somreia…, i estava molt guapa malgrat el blau de costat de l’ull que ja es començava a dissimular. La mare és el meu àngel de la guarda i sé que quan ella no hi és per escudar-me, pago jo el mal humor del pare quan ha tingut un mal dia a la feina.

Jo faig menys d’un metre i mig d’alt i sóc molt flexible, així que, quan vaig veure que la mare utilitzava mig cos per treure les galetes de l’amari, se’m van disparar totes les alertes i vaig començar a fer tots els pocs càlculs que sé per assegurar-me que ben arraulit, la pròxima vegada, em podria escodrinyar allà sota. El pare no hi entra gaire a la cuina, així que, vaig pensar que si s’enfadava i la mare no hi era, jo m’amagaria fins que ja li hagués passat tot i es cansés o es quedés adormit al sofà.

Ahir, el pare va arribar quan la taula ja era parada i el sopar a punt. Amb la mare l’esperàvem asseguts, callats, concentrats en com seria el soroll de la porta quan ell entrés; ho teníem après: si les claus esgratinyaven una estona el pany abans no aconseguissin obrir la porta i després es tancava amb un cop molt fort, volia dir que aquella nit tindríem sarau. Si en canvi, com ahir, les claus apuntaven a la primera i la porta es tancava suaument, el pare estaria de bon humor i em demanaria com havia anat l’escola i m’explicaria coses de quan ell era petit.


Ahir, el pare em va portar un regal pel meu aniversari. Em vaig posar tan content que fins i tot em vaig oblidar de les galetes de la mare. I de l’amagatall. Del paquet en vaig treure una pilota. A mi no m’agrada gaire el futbol però el pare diu que m’acabarà agradant, que a tots el nens els agrada jugar a futbol i si practico seré com el Messi. Durant el sopar em va estar explicant les tècniques de joc i que jo podria fer de davanter, que així faria gols i podria ser famós i guanyar molts diners. Encara que no entenia massa cosa, jo me l’escoltava i deia a tot que si amb el cap. Després, mentre la mare rentava els plats, em va fer veure el partit que feien per TV3; el pare cridava i s’enfadava amb els jugadors i jo també, tot i que ho feia veure, ja que em fixava més amb els seus pentinats que amb el què feien malament. Per sort, els nostres van acabar guanyant...

Encabat del partit, el pare em va dir que si em portava bé avui aniríem al parc a fer quatre xuts abans de què arribés la mare, que els divendres fregava a la casa gran dels Rovira i tornava una mica més tard.

Per la nit he dormit com feia temps que no dormia i m’he llevat tan content que he pensat en portar a l’escola la pilota que em va regalar el pare per ensenyarla als nens de la meva classe, potser així em deixaran jugar a l’hora del pati...

Després d’esmorzar, com cada dia, la mare m’ha acompanyat a l’escola tot caminant, silenciosa. Fins que no s’ha acotat per fer-me un petó no m’he adonat que tenia els ulls mig plorosos però m’ha somrigut desitjant-me un bon dia i m’ha fet un petó molt fort perquè me’l guardés fins que ens tornéssim a veure.

Els nens de la classe de seguida s’han acostat quan els he ensenyat la pilota i a l’hora del pati m’han deixat jugar una estona, fins que el David l’ha xutada tan fort que ha anat a parar a fora al mig del carrer i un cotxe que passava en aquell moment l’ha xafada.

Havia perdut la pilota! Jo estava perdut! Ara que el pare estava content, jo li havia fet això! Com li explicaria? Què em passaria ara?

He tornat de l’escola, sol, com sempre, tot passejant, avui més tremolós que de costum i rumiant com li explicaria al pare el què ha passat.

He arribat a casa i m’he assegut al sofà esperant com una estàtua tesa i freda a que arribés el pare.

Després d’unes dues o tres hores, ja tard, he sentit com unes claus escodrinyaven el pany de la porta durant molta estona fins que aquesta s’ha tancat d’un cop molt fort. M’he espantat i he corregut cap a la cuina i m’he amagat dins l’amari de sota l’aigüera, ben arraulit.. Ja sento el pare cridar, m’està buscant. Encara no sap que he perdut la pilota. Però està enfadat i m’està cridant, m’està buscant. Com que no em troba està cada vegada més enfadat. Sento que ensopega amb el sofà i cau alguna cosa terra. Tinc els ulls tancats ben fort, penso que a la cuina no hi sol entrar.

Acabo de sentir de nou la porta. Es la mare, el meu àngel de la guarda. Estic salvat.

De cop, comencen a discutir i a cridar. Sento més crits.. Ara, un silenci. Sento que alguna cosa cau a terra, molt a prop. Obro els ulls i espio entre l’escletxa de l’armari; veig la meva mare, a terra.

El riuet de sang que s’acosta cap a mi fa que m’abraci més fort a la capça de galetes. M’he oblidat fins i tot de la pilota.

Finalista categoria adults
Text: Sílvia Vila Regí
Il·lutració: Blanca Rodríguez Magem
 

RELATED POSTS

0 comentaris